Avui hem volgut parlar amb el Dr. Diego Méndez, psiquiatre de Vida’m, perquè ens conti en què consisteix l’Agorafòbia, una de les fòbies més diagnosticades i preocupant d’aquests últims mesos.
L’Agorafòbia és la fòbia més freqüent i també la més incapacitant. Consisteix en l’aparició d’ansietat i por a un elevat nombre de situacions de les quals pugui ser difícil escapar o on demanar ajuda sigui difícil o incòmode. Apareix una sensació de catàstrofe imminent que sol acompanyar-se d’una crisi d’ansietat. La por i l’ansietat anticipatòria pot recloure al pacient a la seva casa en un intent de sentir-se fora de perill i evitar les situacions agorafóbiques, que poden ser múltiples. Aquest trastorn és més freqüent en dones i sol aparèixer entre els 20 i els 30 anys. Tendeix a la cronicitat i necessita tractament per a resoldre’s i evitar complicacions secundàries.
Que és l’Agorafòbia?
L’Agorafòbia es caracteritza per un intens i desproporcionat temor en exposar-se o anticipar un elevat nombre de situacions. Les situacions que desencadenen la por són aquelles de les quals pugui resultar complicat escapar o en les quals les que demanar ajuda pot resultar difícil o incòmode. El pacient amb agorafòbia evitarà aquestes situacions per la intensa ansietat que li provoca fins i tot el pensar en elles. Normalment, l’elevada ansietat va a acompanyada de la sensació subjectiva que una cosa terrible succeirà, explica el Dr. Méndez.
L’Agorafòbia és la més freqüent de totes les fòbies, arribant a suposar el 60% d’elles. Cada any, aproximadament un 2% d’adults i adolescents són diagnosticats d’Agorafòbia, predominantment en dones entre 15-35 anys.
Etimològicament, la paraula Agorafòbia prové del grec “agora” (plaça o mercat) i “fòbia” (temor). Per tant, literalment és la por a les places (llocs oberts i generalment concorreguts). El psiquiatre alemany Carl Westphal va ser el primer a encunyar el terme en 1872.
Tipus de pors agorafòbiques
Com dèiem són moltes les situacions que poden desencadenar ansietat en l’agorafòbia. Per a poder diagnosticar una agorafòbia, han de concórrer almenys dos dels següents temors:
- Por als espais oberts
Pot ocórrer en lloc com a aparcaments, avingudes, àmplies places, recintes esportius a l’aire lliure, etc.
- Por als espais tancats
Ocorre en llocs com a centres comercials, botigues, cinemes, teatres o concerts. Normalment solen ser llocs concorreguts amb molta gent.
- Por a les multituds
Normalment els llocs molt concorreguts solen ser espais oberts grans (estadis de futbol) o espais grans tancats (centres comercials), per la qual cosa, per partida doble, produeixen ansietat.
- Por a l’ús de mitjans de transport
Normalment la por comença amb els mitjans de transport públics, especialment el metre o els trens. És també molt freqüent la por a altres mitjans de transport en el qual durant llargues hores no és possible sortir d’aquest, per exemple en avions i vaixells. Finalment, la por als autobusos i cotxes particulars tampoc és infreqüent.
- Por a la incontinència o a vomitar en públic
Moltes persones amb agorafòbia temen que l’ansietat els porti a no poder controlar els seus esfínters o a vomitar en públic. Això pot ser més freqüent en persones amb alguna malaltia com la síndrome d’intestí irritable que provoca episodis de diarrea incontrolable.
- Por al lloc de treball
Ocorre especialment en persones que han estat llarg temps de baixa per algun problema laboral o d’ansietat.
- Por de sortir només/a fora de casa
Aquest temor conjumina tots els anteriors i és el més discapacitant. La por inunda a la persona fins al punt de no sentir-se segur/a fora de casa i necessitar en tot moment la companyia d’alguna persona de confiança, normalment familiar o amics pròxims.
“Són moltes les situacions agorafóbiques que poden desencadenar l’ansietat, la por i les conductes d’evitació.”
Com es viu aquest temor?
Les persones amb agorafòbia creuen per endavant que escapar d’aquestes situacions els resultarà difícil o impossible. Així, una persones que es trobi sola en un centre comercial envoltada de molta gent, es dirà a si mateixa: “no sé sortir d’aquí, què faré si em començo a trobar malament com la setmana passada”. També és molt probable que pensi que no tindrà ajuda accessible si comença a trobar-se malament: “qui m’ajudarà mentrestant desconegut […] quina vergonya passaré si m’haig de tombar en el sòl si em començo a marejar”, comenta el Dr. Méndez.
Les persones amb agorafòbia poden arribar a sofrir crisi de pànic esperades en exposar-se a les situacions temudes. Les crisis de pànic són moments d’ansietat extrema en les quals apareixen els següents símptomes: palpitacions, sudoració, tremolor, sensació de falta d’aire, pressió en el pit, molèsties intestinals, nàusees, mareig, sensació de desmai imminent, canvis de temperatura, formiguejos i, finalment, por de perdre el control o a morir.
“L’agorafòbia està molt relacionada amb les crisis de pànic.”
Causes de la por patològica a sortir de casa
L’agorafòbia és la que té una associació més intensa amb el factor genètic. L’heretabilitat és del 61%. No sols la genètica està implicada en el desenvolupament d’aquest trastorn. La criança en un ambient en què van tenir lloc successos negatius en la infància (com la separació dels pares) o esdeveniments estressants (sofrir un assalt o un atracament) predisposen. Alguns trets de personalitat, com la sensibilitat a l’ansietat o la disposició a la neurosi, poden ser factors de risc, diu el Dr. Méndez.
Símptomes de l’Agorafòbia
La por i ansietat apareixen cada vegada que la persona s’enfronta a la situació temuda. La intensitat dels símptomes sol ser proporcional a la proximitat, en temps i espai, amb la situació temuda. Per tant, els símptomes solen ser menors quan s’anticipa la situació agorafòbica que quan es presencia en primera persona. Per exemple, una persona amb agorafòbia i temor als espais oberts pot evitar grans avingudes passejant per carrers més estrets i caminant pegat a les façanes dels edificis.
Les conductes d’evitació poden arribar a condicionar la gravetat de l’agorafòbia. Hi ha persones que han de deixar de treballar perquè ni tan sols són capaces de sortir casa soles o usar el transport públic. Poden acabar aïllats dels seus familiars i amics, fent la compra per internet i abandonant la seva obligacions. Es tracta, per tant, d’una malaltia potencialment greu quant a la seva repercussió social, laboral, acadèmica, familiar i econòmica. En casos extrems, el pacient pot acabar confinat a la seva casa llargs períodes de temps.
Habitualment, la presència d’una persona de confiança sol atenuar el temor i l’ansietat i facilitar l’exposició a aquestes situacions. Les persones amb agorafòbia poden sentir que es tornen dependents de les seves parelles o familiars perquè només poden sortir acompanyants.
Com es diagnostica
Per a un especialista en Salut Mental, ja sigui psiquiatra o psicòleg, el diagnòstic de l’Agorafòbia és relativament senzill mitjançant una entrevista clínica.
El diagnòstic es realitza quan el temor i ansietat són desproporcionats per al perill real que suposa la situació agorafòbica. Per tant, cal diferenciar l’agorafòbia dels temors raonables, com caminar de nit per barris perillosos.
El més important del diagnòstic, a més de que sigui precís, és que sigui precoç. L’agorafòbia és un trastorn fàcilment identificable, amb una bona resposta als tractaments, però que pot arribar a ser molt incapacitant.
Tractament de l’Agorafòbia
El tractament de l’Agorafòbia ha de ser, també, el més precoç possible per la gran incapacitat que pot provocar i la seva associació a desenvolupar amb el temps depressió i/o consum d’alcohol.
En la majoria dels casos en els quals l’Agorafòbia està associada a crisi de pànic, és possible que millori l’agorafòbia en tractar les crisis de pànic. En qualsevol cas, el tractament és molt similar per als dos trastorns. Es pot optar per un tractament psicològic, farmacològic o combinat. La decisió de la mena de tractament dependrà de les preferències del pacient, així com de la gravetat dels símptomes i la incapacitat funcional que provoquin. El professional informarà el pacient dels beneficis i riscos potencials de tots dos tractaments, perquè aquest pugui triar el que més li convingui.
Tractament psicològic
El tractament psicològic o psicoteràpia és molt eficaç. En molts casos, serà suficient per a millorar els símptomes. Si bé és cert que, en algunes situacions, afegir una medicació agilitarà la resposta al tractament i pot valer la pena.
Tractament farmacològic
La medicació per a l’Agorafòbia i per al Trastorn de pànic més habitual són els antidepressius ISRS (Citalopram, Escitalopram, Sertralina, Fluoxetina i Paroxetina). En alguns casos i especialment a l’inici del tractament i durant un breu període de poques setmanes, podem afegir una benzodiazepina (Lorazepam, Clonazepam o Alprazolam) a l’antidepressiu. Aquests tractaments farmacològics, prescrits per un especialista, són molt segurs i eficaços. Es poden combinar amb el tractament psicològic per a optimitzar els resultats i prevenir recaigudes futures.
Pronòstic de l’Agorafòbia
L’agorafòbia i el trastorn de pànic estan íntimament relacionats. La majoria de les persones amb agorafòbia té abans o després crisi de pànic. El curs de la malaltia és persistent i crònic, sent rara la remissió espontània sense tractament. Al llarg de la vida poden canviar el tipus de situacions agorafóbiques que desencadenen la por, encara que el trastorn es mantingui estable. Per exemple, en la infància és comuna la por de perdre’s, en l’edat adulta la por als espais oberts i les aglomeracions, mentre que en els ancians és la por de caure’s.
Si no es tracta a temps i correctament és freqüent que apareguin altres problemes sobre-afegits com a depressió o consum d’alcohol, que solen ocórrer de manera secundària a l’agorafòbia.
Consulta’ns al 977 249 906, podem ajudar-te!
