Agorafòbia – un dels problemes del moment

Avui hem volgut parlar amb el Dr. Diego Méndez , psiquiatre de Vida’m , perquè ens expliqui en què consisteix l’ Agorafòbia , una de les fòbies més diagnosticades i preocupant d’aquests últims mesos.

L’ Agorafòbia és la fòbia més freqüent i també la més incapacitant. Consisteix en l’aparició d’ansietat i por a un nombre elevat de situacions de les quals pugui ser difícil escapar o on demanar ajuda sigui difícil o incòmode. Apareix una sensació de catàstrofe imminent que sol acompanyar una crisi d’ansietat. La por i l’ansietat anticipatòria pot recloure el pacient a casa seva en un intent de sentir-se fora de perill i evitar les situacions agorafòbiques, que poden ser múltiples. Aquest trastorn és més freqüent en dones i sol aparèixer entre els 20 i els 30 anys. Tendeix a la cronicitat i necessita tractament per resoldre’s i evitar complicacions secundàries.

Què és l’Agorafòbia?

L’ Agorafòbia es caracteritza per un temor intens i desproporcionat en exposar-se o anticipar un elevat nombre de situacions. Les situacions que desencadenen la por són aquelles de les que pugui resultar complicat escapar o en què les que demanar ajuda pot resultar difícil o incòmode. El pacient amb agorafòbia evitarà aquestes situacions per la intensa ansietat que li provoca fins i tot pensar-hi. Normalment, l’elevada ansietat va acompanyada de la sensació subjectiva que alguna cosa terrible succeirà, explica el Dr. Mèndez .

L’Agorafòbia és la més freqüent de totes les fòbies, arribant a suposar el 60%. Cada any, aproximadament un 2% d’adults i adolescents són diagnosticats d’agorafòbia, predominantment en dones entre 15-35 anys.

Etimològicament, la paraula Agorafòbia prové del grec “agora” (plaça o mercat) i “fòbia” (temor). Per tant, literalment és la por de les places (llocs oberts i generalment concorreguts). El psiquiatre alemany Carl Westphal va ser el primer a encunyar el terme el 1872.

Tipus de pors agorafòbics

Com dèiem són moltes les situacions que poden desencadenar ansietat a l’agorafòbia.

• Por als espais oberts

Pot passar en lloc com a aparcaments, avingudes, àmplies places, recintes esportius a l’aire lliure, etc.

• Por als espais tancats

Passa a llocs com centres comercials, botigues, cinemes, teatres o concerts. Normalment solen ser llocs concorreguts amb molta gent.

• Por de les multituds

Normalment els llocs molt concorreguts solen ser espais oberts grans (estadis de futbol) o espais grans tancats (centres comercials), per la qual cosa, per partida doble, produeixen ansietat.

• Por a l’ús de mitjans de transport

Normalment la por comença amb els mitjans de transport públics, especialment el metro o els trens. És també molt freqüent la por a altres mitjans de transport en què durant llargues hores no és possible sortir-ne, per exemple en avions i vaixells. Finalment, la por dels autobusos i cotxes particulars tampoc no és infreqüent.

• Por a la incontinència oa vomitar en públic

Moltes persones amb agorafòbia temen que l’ansietat els porti a no poder controlar els seus esfínters o vomitar en públic. Això pot ser més freqüent en persones amb alguna malaltia com la síndrome d’intestí irritable que provoca episodis de diarrea incontrolable.

• Por al lloc de treball

Passa especialment en persones que han estat molt de temps de baixa per algun problema laboral o d’ansietat.

• Por de sortir sol/a fora de casa

Aquest temor uneix tots els anteriors i és el més discapacitant.

Són moltes les situacions agorafòbiques que poden desencadenar l’ansietat, la por i les conductes d’evitació.

¿ Com es viu aquest temor?

Les persones amb agorafòbia creuen per endavant que escapar-se d’aquestes situacions els resultarà difícil o impossible. Així, una persones que es trobe sola en un centre comercial envoltada de molta gent, es dirà a si mateixa: “no sé sortir d’aquí, què faré si em començo a trobar malament com la setmana passada”. També és molt probable que pensi que no tindrà ajuda accessible si comença a trobar-se malament: “qui m’ajudarà entre tant desconegut […] quina vergonya passaré si m’he de tombar a terra si em començo a marejar” , comenta el Dr. Mèndez .

Les persones amb agorafòbia poden arribar a patir crisis de pànic esperades en exposar-se a les situacions temudes. Les crisis de pànic són moments d’ansietat extrema en què apareixen els símptomes següents: palpitacions, sudoració, tremolor, sensació de falta d’aire, pressió al pit, molèsties intestinals, nàusees, mareig, sensació de desmai imminent, canvis de temperatura, formiguejos i, finalment, por de perdre el control o de morir.

“L’agorafòbia està molt relacionada amb les crisis de pànic.”

Causes de la por patològica a sortir de casa

L’agorafòbia és la que té una associació més intensa amb el factor genètic. L’heredabilitat és del 61 %. com la separació dels pares) o esdeveniments estressants (patir un assalt o un atracament) predisposen. com la sensibilitat a l’ansietat o la disposició a la neurosi, poden ser factors de risc, diu el Dr. Méndez.

Símptomes de l’Agorafòbia

La por i l’ansietat apareixen cada cop que la persona s’enfronta a la situació temuda. La intensitat dels símptomes sol ser proporcional a la proximitat, en temps i espai, amb la situació temuda. Per tant, els símptomes solen ser menors quan s’anticipa la situació agorafòbica que quan es presencia en primera persona. Per exemple, una persona amb agorafòbia i temor als espais oberts pot evitar grans avingudes passejant pels carrers més estrets i caminant enganxat a les façanes dels edificis. Les conductes d’evitació poden arribar a condicionar la gravetat de l’agorafòbia. Hi ha persones que han de deixar de treballar perquè ni tan sols són capaces de sortir casa soles o fer servir el transport públic. Poden acabar aïllats dels seus familiars i amics, fent la compra per internet i abandonant les obligacions. Es tracta, doncs, d’una malaltia potencialment greu pel que fa a la seva repercussió social, laboral, acadèmica, familiar i econòmica. En casos extrems, el pacient pot acabar confinat a casa llargs períodes de temps. Habitualment, la presència d’una persona de confiança sol atenuar el temor i l’ansietat i facilitar l’exposició a aquestes situacions. Les persones amb agorafòbia poden sentir que es tornen dependents de les seves parelles o familiars perquè només en poden sortir acompanyants.

Com es diagnostica

Per a un especialista en Salut Mental, ja sigui psiquiatre o psicòleg, el diagnòstic de l’Agorafòbia és relativament senzill mitjançant una entrevista clínica . El diagnòstic es fa quan el temor i l’ansietat són desproporcionats per al perill real que suposa la situació agorafòbica. Per tant, cal diferenciar l’agorafòbia dels temors raonables, com ara caminar de nit per barris perillosos. El més important del diagnòstic, a més que sigui encertat, és que sigui d’hora. L’agorafòbia és un trastorn fàcilment identificable, amb una bona resposta als tractaments, però que pot esdevenir molt incapacitant.

Tractament de l’Agorafòbia

El tractament de l’Agorafòbia ha de ser tan precoç com sigui possible per la gran incapacitat que pot provocar i la seva associació a desenvolupar amb el temps depressió i/o consum d’alcohol. En la majoria dels casos en què l’Agorafòbia està associada a crisis de pànic, és possible que millori l’agorafòbia en tractar les crisis de pànic. En qualsevol cas, el tractament és molt semblant per als dos trastorns. Es pot optar per un tractament psicològic, farmacològic o combinat. La decisió del tipus de tractament dependrà de les preferències del pacient, així com de la gravetat dels símptomes i la incapacitat funcional que provoquin. El professional informarà el pacient dels beneficis i riscos potencials dels dos tractaments, perquè aquest pugui triar el que més li convingui.

Tractament psicològic

El tractament psicològic o psicoteràpia és molt eficaç . En molts casos, serà suficient per millorar els símptomes. Si bé és cert que, en algunes situacions, afegir una medicació agilitzarà la resposta al tractament i pot valdre la pena.

Tractament farmacològic

La medicació per a l’Agorafòbia i per al Trastorn de pànic més habitual són els antidepressius ISRS (Citalopram, Escitalopram, Sertralina, Fluoxetina i Paroxetina). En alguns casos i especialment a l’inici del tractament i durant un breu període de poques setmanes, podem afegir una benzodiazepina (Lorazepam, Clonazepam o Alprazolam) a l’antidepressiu. Aquests tractaments farmacològics, prescrits per un especialista, són molt segurs i eficaços. Es poden combinar amb el tractament psicològic per optimitzar-ne els resultats i prevenir recaigudes futures.

Pronòstic de l’Agorafòbia

L’agorafòbia i el trastorn de pànic estan íntimament relacionats. La majoria de les persones amb agorafòbia té abans o després crisi de pànic. poden canviar el tipus de situacions agorafòbiques que desencadenen la por, encara que el trastorn es mantingui estable. por de perdre’s, a l’edat adulta la por als espais oberts i les aglomeracions, mentre que en els ancians és la por de caure. , que solen ocórrer de forma secundària a l’agorafòbia. podem ajudar-te!