I les nostres emocions, per què serveixen?
Avui hem parlat amb Neus Pi sobre les emocions i atent@sa allò que ens ha explicat que és molt interessant. Ràbia, ansietat, tristesa… estan totalment presents a la nostra vida i molt sovint ressonen en consulta, però com a societat encara tenim moltes preguntes. Aquestes emocions tan desagradables, per què serveixen exactament? Què ens aporten? No ens aniria millor si simplement desapareguessin? La resposta és, no!
Tota emoció té una funció adaptativa ; és a dir, una funció que ens permet adaptar-nos al nostre medi. És gràcies a elles que rebem senyals de com estem, què està passant, i com hauríem de comportar-nos per tenir els màxims beneficis a la nostra vida, comenta Neus .
Per exemple:
- La ràbia : Tan repudiada, tan rebutjada per tothom. I tanmateix, tan incompresa! Quan la ràbia apareix en una situació ens està avisant que s’està cometent una injustícia , ja sigui contra nosaltres o contra persones del nostre entorn a qui apreciem. La ràbia ens permet posar límits sans, fer-nos valer, protegir. Ens prepara per a l’acció, ens omple d’adrenalina i ens dóna la força necessària per enfrontar-nos a l’adversitat. Si de sobte, sense cap motiu aparent, comences a sentir ràbia… Pregunta’t quina és la injustícia que tens a prop.
- La por : Aquesta és, potser, la que acceptem més a contracor a la nostra vida com a part de la supervivència. La por ens avisa del perill : per sortir ferits, pel nostre cos o la nostra autoestima, per la nostra integritat… I sense aquests avisos de perill, és clar que no arribaríem gaire lluny. Però compte amb la seva germana llunyana, l’ansietat … Que quan és desproporcionada, comprometrà la nostra salut i el nostre benestar. Així que si arriba, ja saps què significa: és hora de parar. És hora de frenar, cuidar-nos i no exposar-nos més al perill.
- I finalment la tristesa : Ombria, fosca i reflexiva, la tristesa apareix en les situacions en què hi ha una pèrdua , sigui del tipus que sigui. Un ésser estimat, una relació, en entorn feliç… Fins i tot coses que mai no s’han arribat a tenir. Però, per què serveix? La tristesa ens ajudarà a recloure’ns per protegir-nos, reflexionar sobre les causes de la pèrdua, i (no menys important) rebre suport social. Així és, la tristesa no és només una emoció que ens ajuda a adaptar-nos a l’entorn, també ajuda a adaptar-nos a nosaltres! En la mesura justa, la tristesa despertarà l’empatia dels nostres iguals i promourà les mostres d’afecte i suport emocional, cosa imprescindible en situacions de pèrdua.
Com podeu veure, tot té la seva funció i la nostra vida no seria la mateixa sense les emocions, fins i tot aquelles que ens resulten desagradables. Perquè ningú nega que ho puguin ser. La màgia és que, malgrat que poc ens agrada patir-les, la missió de les emocions va més enllà i és infinitament més important per a la nostra supervivència . Així que sí: val la pena tenir-les amb nosaltres, abraçar-les i acceptar-les per molt incòmodes que ens resultin.
