Les aparences enganyen i les proves d’imatge… MÉS!
Les proves d’imatge (ressonància magnètica, radiografia o ecografia) han esdevingut una eina important que serveix els professionals de la salut per orientar el diagnòstic clínic. Tot i així, és realment tota la patologia diagnosticada de forma correcta? Es realitza una bona avaluació dels resultats d’imatge o es comet el gran error d’etiquetar en funció dels resultats? Tania Pino , fisioterapeuta i osteòpata de Clínica Vida’m , ens explica que avui dia hi ha multitud d’estudis científics que demostren que no sempre hi ha una relació directa entre el dolor i les alteracions que es puguin apreciar en una prova d’imatge . Podem trobar casos en què es manifesti molt de dolor sense existència de cap alteració anatòmica rellevant, de la mateixa manera que podem trobar alteracions patològiques en una estructura i que aquesta no produeixi dolor. El 2014, W. Brinjikji va publicar a la prestigiosa revista científica Spine una revisió en què es valoraven més de 3.000 pacients sense mal d’esquena. Curiosament, va resultar ser que, tot i ser asimptomàtics, la gran majoria presentava alteracions de columna com: degeneració discal, disminució del senyal del disc, pèrdua d’alçada del disc, bombament discal, protusió discal, fissura anular del disc, degeneració facetària o espondilolistesi. Els resulten familiars tots aquests símptomes, tan freqüentment reflectits als informes de ressonància magnètica? Doncs bé, no sempre seran els causants del nostre dolor. En un estudi realitzat el 2020, Horga L. et al. van realitzar ressonàncies magnètiques en 230 genolls sans i en el 97% dels casos van aparèixer signes d’alguna lesió: 30% trencaments meniscals, 18% meniscs degenerats, 62% lesions del cartílag, 52% edema ossi, 46% anormalitats tendinoses lligamentàries. Per això, si ets una persona sana, sense símptomes, i et fas una ressonància, és possible que els teus genolls mostrin signes de lesió.
Això ens ve a dir que els pacients que sí que presenten símptomes, podrien estar sent etiquetats amb patologies que per si soles, no haurien de produir cap tipus de dolor.
De vegades s’atén més la imatge que la clínica que el mateix pacient presenta.
“Les proves d‟imatge són proves complementàries i no un diagnòstic en si mateix. Per això és importantíssim aprendre que la imatge s’ha d’interpretar juntament amb la clínica que presenta el pacient, i no de manera aïllada, és a dir, sense deixar-nos influenciar únicament pel resultat d’imatge”, comenta Tania.
Els radiòlegs fan un treball insubstituïble, però avui dia s’ha arribat a un punt en què el clínic s’ha fet completament “imatgedependent” i l’última paraula acaba tenint-la una radiografia, una ecografia o una ressonància. sensatesa a la nostra feina diària, i deixar d’acontentar la gent amb diagnòstics, per justificar les nostres limitacions a l’hora de donar-los solució. tracten pacients.
