La famosa Síndrome de la Cara Buida

Publicat per: Clínica Vida'm

Avui hem entrevistat a l’Arlet Pasqual sobre un tema que segurament molts de nosaltres no coneixem: la Síndrome de la Cara Buida.

El fet de declarar la fi de la màscara en interiors ens ha portat a una situació que trasllada, sobretot a adolescents i joves, a un sentiment d’ansietat, vulnerabilitat i desprotecció. A aquesta qüestió se li ha anomenat síndrome de la cara buida, i s’ha relacionat amb símptomes d’ansietat i apareix quan una persona no vol llevar-se la màscara a causa de la seva desprotecció, explica l’Arlet.

Els dos factors bàsics que porten a aquest sentiment són la por de contagiar-se de la COVID-19, i, en el què hem de posar major atenció, la por d’exposar-se físicament.

L’adolescència és un moment on donem especial importància i atenció al físic, coincidint en major mesura amb  l’aparició de complexos, és per això que ocorre amb més freqüència entre els adolescents. Però només afecta a joves i adolescents? No, majorment afecta a persones amb un perfil ansiós o amb episodis anteriors d’ansietat, persones que tendeixen a la hipocondria i persones amb un nivell elevat de timidesa.

Les persones amb aquesta síndrome és possible que segueixin el camí de les conductes evitatives. És a dir, les persones posen en marxa una conducta evitativa (no treure’s la màscara), això els produeix una disminució immediata de la por (no s’exposen físicament) però finalment, la por acaba augmentant ja que traslladen aquestes conductes evitatives a altres àmbits de la seva vida.

Però el més important és, com podem fer-li front?

  • Exposició gradual: Respectant el procés d’adaptació de cada persona.
  • Donar temps per a adaptar-se: No és obligatori llevar-se la màscara, per la qual cosa, hem de respectar aquells que decideixen continuar portant-la.
  • Tècniques d’adaptació: Començar a retirar la màscara en llocs on ens sentim segurs fent-ho i anar augmentant els llocs.

És important no forçar a aquelles persones que decideixin no llevar-se la màscara, podríem estar perjudicant la seva estabilitat emocional. I sobretot demanar ajuda en aquells casos que els sentiments negatius no desapareguin sota cap situació, comenta l’Arlet.

Comparteix aquesta publicació