Avui hem parlat amb Neus Pi sobre les emocions i atents al que ens ha explicat que és molt interessant.
Ràbia, ansietat, tristesa… estan totalment presents en la nostra vida i molt sovint ressonen en consulta, però com a societat encara tenim moltes preguntes. Aquestes emocions tan desagradables, per a què serveixen exactament? Què ens aporten? No ens aniria millor si simplement desapareguessin?
La resposta és, no!
Tota emoció té una funció adaptativa; és a dir, una funció que ens permet adaptar-nos al nostre mitjà. És gràcies a elles que rebem senyals de com estem, què està passant, i com hauríem de comportar-nos per a tenir els màxims beneficis en la nostra vida, comenta la Neus.
Per exemple:
- La ràbia: Tan repudiada, tan rebutjada per tots. I no obstant això, tan incompresa! Quan la ràbia apareix en una situació ens està avisant que s’està cometent una injustícia, ja sigui contra nosaltres o contra persones del nostre entorn als qui apreciem. La ràbia ens permet posar límits sans, fer-nos valer, protegir-nos. Ens prepara per a l’acció, ens omple d’adrenalina i ens dona la força necessària per a enfrontar-nos a l’adversitat. Si de sobte, sense cap motiu aparent, comences a sentir ràbia… pregunta’t quina és la injustícia que tens a prop.
- La por: Aquesta és, potser, la que acceptem més a contracor en la nostra vida com a part de la supervivència. La por ens avisa del perill: per sortir ferits, pel nostre cos o la nostra autoestima, per la nostra integritat… I sense aquests avisos de perill, és clar que no arribaríem molt lluny. Però compte amb la seva germana llunyana, l’ansietat… que quan és desproporcionada, comprometrà la nostra salut i el nostre benestar. Així que si arriba, ja saps el que significa: és hora d’aturar-se. És hora de frenar, cuidar-nos, i no exposar-nos més al perill.
- I finalment la tristesa: Ombrívola, fosca i reflexiva, la tristesa apareix en les situacions en les quals hi ha una pèrdua, sigui del tipus que sigui. Un ser estimat, una relació, en entorn feliç… fins i tot coses que mai s’han arribat a tenir. Però, per a què serveix? La tristesa ens ajudarà a recloure’ns per a protegir-nos, reflexionar sobre les causes de la pèrdua, i (no menys important) rebre suport social. Així és, la tristesa no és només una emoció que ens ajuda a adaptar-nos a l’entorn, també ajuda a l’entorn a adaptar-se a nosaltres! En la seva justa mesura, la tristesa despertarà l’empatia dels nostres iguals i promourà les mostres d’afecte i suport emocional, una cosa imprescindible en situacions de pèrdua.
Com pots veure, tot té la seva funció i la nostra vida no seria la mateixa sense les emocions, fins i tot aquelles que ens resulten desagradables. Perquè ningú nega que puguin ser-ho. La màgia està en el fet que, malgrat el poc que ens agrada patir-les, la missió de les emocions va més enllà i és infinitament més important per a la nostra supervivència. Així que sí: val la pena tenir-les amb nosaltres, abraçar-les i acceptar-les per molt incòmodes que ens resultin.
